som catalans, diguem-ho!

El de desembre de 1981 publicava al diari de Barcelona un article titulat << som catalans de Catalunya, diguem-ho!>>. Em queixava de que el rellotge polìtic de Catalunya s'havia aturat i ens deiem espanyols de Catalunya. S'havia aturat la construcció de Catalunya. Demnanava un profund canvi del pensament polític català. El règim polìtic es tornava distanciador de les classes socials, fomerntava l'especulació en perjudici dels més humils, com ara mateix està fent el govern espanyol. El règim deixava l'estalvi sense benefici, encara pitjor ara amb les preferents i les subordinades. Augmentava el nombre dels pobres i sense recursos, com ara mateix. La situació trenta anys desprès poc ha canviat, però a pitjor.  No hi ha un autèntic diàleg. Es segueixen consignes.  No volen sentir parlar de negociar una sortida honorable i democràtica al problema català. El catalanisme polític exigeix avui voluntat d'ésser i permanència en la història, voluntat de reconstrucció i unitat per construir la nova Catalunya del segle XXI, restablir la democràcia al servei de la societat, allunyant-nos dels règims autoritaris. Ara l'expresident espanyol Sr. Aznar ens acaba de dir que  "no està oberta la discussió sobre la nació espanyola", i te raó des de un punt de vista centralulista que és el que defensen a Madrid.  Però obliden que a Catalunya no pensem el mateix i que no són temps d'imposicions contra la voluntat del poble i el sentiment nacional català. No volem discutir més  a Catalunya el que és Espanya, la Espanya que  ens vol sotmetre a les lleis de la majoria, l'Espanya que no escolta els catalans. No volem més plantejaments alterats i maquilats d'espanyolisme con la serie de Televisió espanyola  sobre Isabel la Catòlica. Volem ser catalans de Catalunya, precisament el que no volen els governants espanyols i els seus estats majors. Tampoc volen el diàleg sobre aquestes qüestions  els partits unionistes de Catalunya. Nosaltres volem donar la paraula al poble perquè decideixi el que vol ser, mentres a Madrid  es basen en la majoria absoluta de les Cortes espanyoles per impedir qualsevol moviment a Catalunya i si això falla encara els queda el Tribunal Constitucional com eina de combat.