democratizar la democràcia inorgànica
Ara molts comentaristes i politòlegs parlen de regenerar la vida polìtica, però no aclareixen què passarà amb els prejubilats i jubilats, que som molts, tots de més de 62 anys, que tenen esperances, il·lusió i energies per treballar per la cosa pública. Com ens han tret de les enquestes i no ens demanen opinió, en polìtica està passant el mateix. La regeneració no passa per la gent gran, no sigui que volguem organitzar un govern gerontocràtic. No entenen que la gent jove i la gent gran han de treballar junts i complementar-se, els grans transmeten la seva experiència i coneixement als joves. Seguim criticant la manca de democràcia interna dels partits que també reconeixem són necessaris per fer funcionar la democràcia, encara que mal faran evolucionar les institucions els que acumulen càrrecs i antiguïtat en els càrrecs. La nostra democràcia no és la orgànica del sistema franquista. Per tant és inorgànica que defineixo com oberta i evolutiva. En el moment en que la democràcia té una lectura restrictiva, incorpora de fet el sistema que es volia abandinar al canviar de democràcia que és el que va significar la Llei per la reforma Polìtica de 1976, que ja parlava de la democràcia sense afegir-hi el calificatiu d'orgànica. Els anys que hem passat des de aquella llei no han sigut suficients per introduir les necessàries correccions de renovació. 23 anys d'un President conservador a Catalunya, encara que sigui reelegit democràticament, és una mostra de feblesa i de desconfiança del mateix dirigent envers els seus col·laboradors que poc a poc s'han apartat de la política activa. Ara és possible convertir-se en lider d'una organització parlant repetitivamentd'un projecte que no es concreta mai, però controlant els fixers del afiliats al partit o grup de torn que no s'obren a cap dels aspirants ni als nouvinguts, impedint l'exercici de la igualtat d'oportunitats. I és que moltes vegades els congressos són actes festius per consolidar públicament el que ja està decidit pel sanedrin. Democratitzar la democràcia i conseguir que les organitzacions treballin respectant uns mínims ètics i el respecte als demés per damunt de les ambicions individuals. No s'adonen que els partits no aglutinen ni l'ú per cent de la poblaciò. Tant pocs no poden decidir per els molts que fugen d'ells, que no volen saber-ne res, que ni van a votar. Tant pocs, desprestigiat i criticats per tothom no es poden creure unes enquestes que no tenen en compte l'abstenció creixent que ja sobrepassa el 30% dels electors inscrits al cens. La política piramidal d'avui és la preparació de la demagògia i el populisme. El futur no l'escriuen les enquestes que consoliden l'immobilisme i la política decidida pel lider de torn amb l'aclamació del consell directiu del seu partit. És molt clar, cada dia més, que per renovar la denocràcia i les organitzacions polítiques aquesta manera de fer no pot seguir a Catalunya.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada