desigualtats i limitacions injustes

L'agonia del socialisme científic que hem viscut a Europa, Federació Russa inclosa, ha permès la recuperació de la dreta neoliberal que denunciava Marcel·li Domingo. El socialisme en llibertat de que parlava Isidre Molas en un article a La Vanguardia publicat el dilluns, 1 de setembre de 1986, ha tingut els seus tombants, però no ha acabat de desenvolupar les possibilitats d'una societat que ja patia les pressions de les exigències econòmiques d'aquells anys. Però mentres a l'Estat espanyol en plens anys 80 les coses no acabaven d'anar excepte l'obra pública i la bombolla empresarial, a més de preparar laliquidaciò dels monopolis per entrar a Europa, els esforços i la necessària solidaritat social reclamaven també una democràcia indústrial, crear les condicions per desenvolupar les llibertats més enllà de les lleis, igualar les condicions de llibertat, com deia Isidre Molas en el seu aarticle, doncs no és admissible una societat en la que la llibertat i la igualtat siguin exclusivament pels poderosos. La modernització de la societat catalana i de la societat espanyola no s'han produït en les altes esferes, encara marcades per els prejudicis que no amaguen els programes d'alguns partits que recullen els seus vots.  No veiem en l'espectre polític actual programes socials creíbles, ni actuacions per corretgir les injustícies d'ordenances antiquades. La societat ha de tenir clar que no hi haurà llibertat si continuen les desigualtats. La injustícia de la desigualtat és també la injustícia de la manca de llibertat. I sense llibertat personal és molt clar que no és pot parlar de llibertat col·lectiva, per moltes vanguardies polítiques i utopies que s'ens presentin.  No m'agrada i crec que tampoc a la gent que treballa la dictadura, i menys la política de contenció.