les grans democràcies del 2005
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 17 de juny del 2013 /
Posted in
bipartidisme,
franquisme,
involucionista,
règim parlamentari
Em van fer arribar fa uns anys un petit llibre sobre les grans democràcies imprés a França l'any 2005. Encara no havia esclatat la bombolla financera i Espanya iba bien. Al llibre es trobaven reproduïdes les constitucions dels Estats Units, Alemanya, Itàlia i Espanya. Es valoraven els règims polítics i les garanties constitucionals . Es destaca en el llibret els règims parlamentaris.La importància de la Constitució espanyola com la de la Repùblica Federal alemanya és que són de la segona meitat del segle XX i per tant pròximes, pertanyen al nou dret constitucional com a construccions jurídiques que es refereixen als drets humans que recull la Convenció Europea de 1950. Són construccions jurídiques que sobreviuen després del Tractat sobre la Unió Europea doncs presenten pàrticularismes peculiars cadascuna d'elles. Cal llegir-les. El llibre destaca que la Constitució espanyola, la més recent tenia per objecte fer un gir a la pàgina del franquisme. Es destaca també que en la nova Constituciò el cap del Govern concentra la part més grand del poder polític, com passa a les comunitats autònomes, tot i que s'hauran de sotmetre a un control dels respectius Parlaments. Les noves cinstitucions tenien per objectiu, segons l'editor, preservar una identitat nacional forta compatible amb les identitats territorials, situació que es va trencar políticament a Espanya el 2010. Han aparegut uns límits al desenvolupament democràtic espanyol que l'han convertit en un sistema tancat. El bipartidisme espanyol explotat fins el límit ha instaurat amb el paraigües de la mateixa Constitució un altra règim autoritari i poc comunicatiu que no té res a veure amb el dissenyat per la Constitució. No extranyi el rebuig del poble als polítics ni els moviments alternatius. La Constitució actual feta per fer evolucionar el franquisme cap una democràcia a escala humana s'ha convertit en un règim jurídic antievolutiu, involucionista, gens respectuós amb la història i la realitat viva dels pobles que com Catalunya reclamen el seu lloc en el concert de les nacions lliures. Catalunya ja en té prou de suportar conspiracions i intrigues anticatalanes en nom d'una unitat forçosa i forçada.No crec que avui la nostra Constitució pugui ser considerada com la d'una gran democràcia. Espanya no va bé i la divisió social i política són al carrer.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada