carta als treballadors contra la falsa democràcia

Carta a un obrero és el títol d'un escrit que Largo Caballero va escriure l'any 1945 a la Berlin ocupada pels comunistes de la Unió soviètica en la que es va refugiar. Els obrers també s'han dit i es diuen treballadors, i en temps del franquisme s'els conexia com productors. Vivien apart dels senyors, de la burgesia dominant recolzada en l'església adicte al franquisme i al bon viure.  Però l'arribada del consumisme i els grants magatzems a Espanya va canviar les coses. Els treballadors compraven i gastaven. Cotxes, rentadores, frigorífics televisors, apartaments, enciclopèdies a plaços, alguna màquina de cosir. La distància es va escursar quan treballadors es van posar a fer d'industrials, obrint tallers, competint amb els antics amos. La construcció  i el turisme foren uns dels caballs de batalla de l'aparició d'una nova classe acomodada. Fills de paletes anirien a la Universitat i sortirien arquitectes. El futur ja no era exclusiu de les families de l'alta burgesia ni dels militars i alts funcionaris del règim. I aquestes noves generacions unides als treballadors foren els que reclamaven llibertat i democràcia. Largo Caballero deia als trebaladors que el franquisme resisitiria fins el darrer moment. Ningú no es creuria una democratització del règim, com ara tampoc ens podem creure en la democratització dels partits monolítics fetas perls mateixos que els dirigeixen. També deia quie no ens podiem fiar de lers democràcies estrangeres donada la coneguda no intervenció en el cas espanyol. Però demanava al poble que es preparés per el post franquisme, elrertorn de les llibertats i la creaciò d'una estructuta federal de l'Estat. Volia llibertat efectiva abans que tornar a parlar de República, volia un nou codi fonamental de l'estat que respongui a les esperances de transformaciò social. Es va arrenglerar amb el criteri de supressió de l'estructura provincial, crear concerts econòmics, llibertat de mancomunar-se, ús lliure de l'idioma excepte en les relacions oficials. Volia una descentralització spta la denoominaciò de federalisme, igual que al final de la seva vida va reconèixer Gil Robles, el lider de l'antiga CEDA. Defensava que els drets individuals no fossin lletra morta i acabar amb la falsa democràcia i el monopoli de la llibertat religiosa per una sola església, respectant el sentiment íntim de les persones. D'aquella esperançá en queda ben poc, gairebé no hem començat a transformar el país i tenim un reaccionarisme intransigent vestit de democràcia que ha contaminat partits democràtics de la transició. Ens cal treballar més i més per fer desaparèixer la falsa democràcia que ara patim.