Catalunya més enllà de l'autonomia

L'any 1981 el  President Pujol, tornant d'un viatge a Castella LLeó, explicava al Cercle català de Madrid que Catalunya, amb personalitat ben definida i diferenciada dins d'Espanya, com passa avui, seria fàcil comprendre-la si es conegués com s'ha format i com s'ha configurat. A Espanya han d'entendre que el creixement econòmic no és conseqüència  automàtica de l'autonomia, que Catalunya ha sigut sempre un país bilingüe, que el catalanisme és un invent de la burgesia catalana o que el que interessa a Catalunya es el control fiscal dels seus diners i ens desinteressem d'Espanya. Greu error dels que pensen d'aquesta manera dins i fora de Catalunya, com també s'equivoquen els que volen fer desaparèixer el català, eliminar  les competències de l'autonomia catalana, proclamar que Catalunya és una creació artificial. Durant molts anys, des d'el retorn del President Tarradellas i durant els successius mandats del President Pujol, Catalunya ha contribuït amb escreix a la construcció d'una Espanya moderna amb vitalitat, creativitat, generositat, força democràtica, modernitat, diàleg, ciència, pensament, treball i acollida d'immigrants. Catalunya ha demanat ser respectada dins d'Espanya i la resposta fou una negativa constant a les institucions espanyoles, produïnt una crisi d'Estat. La crisi institucional ha desenvoluopat un clam nacional a Catalunya davant la negació de reconèioxer l'existència d'un fet nacional diferenciat de l'espanyol, més la pugna per eldèficit fiscal que ara els ciutadans saben el Govern Espanyol nega i no vol compensar. Fracàs de Govern a Espanya, fracàs d'una estructura d'estat antiquada que es vol reinventar amb la recentralització, No volen veure que Catalunya és una realitat que vé de lluny, feta gràcies a l'esforç de molta gent, oberta a la col·laboració amb els altres pobles d'Espanya i del món, amb uns ciutadans avui eficaçment europeus. Ara elPresident Pujol ha vist que aquelles paraules volen presentar una Catalunya dins d'Espanya no va servir per superar els retards històrics en que viuen encara avui, trenta anys després Espanya i el seu Govern