Acomiadament barat

Ho han aprovat per reial decret llei com tantes altres coses que es faran i es desfaran. L'acomiadament serà més barat. La mobilitat dels treballadors per submissió i silenci davant les imposicions dels patrons està assegurada. La baixada de preus del treball assalariat està assegurada també. Els treballadors han perdut veu i força. Els sindicats s'han convertit en maquinàries conservadores del poc poder que els queda, amb un excedent de funcionaris. La retallada de les subvencions ho ha posat al descobert. Els conservadors aplaudeixen la reforma. No és agressiva per als emprenedors. Afavorirà l'acomiadament d'empleats de la banca, dels bancs que s'han de fusionar. Tornaran els ‘indignats’. Tornaran les ocupacions de la via pública. Manifestacions per tot. Jovent fugint dels polítics. Tots contra l'Estat, tots contra el poder de l'Estat i els polítics que el controlen. El culpable és el poder. El poder no obliga als mitjans financers a impulsar l'empresa jove i donar-l’hi crèdit, que vol dir confiança comercial. Perquè tot s'acaba fent créixer el deute, encara que sigui pagant interessos i esperant cobrar els impostos i les taxes, directes i indirectes. Només ens manca, mitjançant Domund, entre ‘mani’ i ‘mani’, també recollim per a pagar el deute exterior de l'Estat. Que no ens diguin ara que anar al carrer a protestar, a fer soroll de casseroles, a demanar ens tornin els diners que ens han retallat amb la farsa de la puja de l'1 per cent de les pensions és l'equivalent del desordre. Qui ha estès el desordre? El poble, els treballadors, els aturats, els pensionistes, les vídues o els discapacitats, segur que no. I tot això, en nom de la seguretat jurídica dels empresaris. Molt haurem de canviar en el futur, quan governin altres que pensin en el demà, no en l’abans d'ahir.