Reconciliació de la memòria i decepció judicial
/
dijous, 9 de febrer del 2012 /
Posted in
condemna,
Garzón,
judici,
tribunal suprem
La primera condemna judicial del jutge Baltasar Garzón per unanimitat dels magistrats del Tribunal Suprem espanyol, que trobem estranya, ens fa retrocedir mentalment (sense conèixer la següent) als segrests, tortures i morts violentes, sense judici, de més de 100.000 persones desaparegudes que es troben en enterraments clandestins, en foses col·lectives. Podem considerar aquests fets com a crims de gravetat que no haurien d’estar coberts per l’amnistia de 1977?. La impunitat d'aquests fets no pot quedar coberta per aquella amnistia per fets polítics i algun altre petit delicte o falta, evasions de capitals incloses. La dignitat de les víctimes i de les famílies no permet una interpretació extensiva favorable als executors de la violència contra els vençuts, contra els republicans, contra els catalans. Aquests delictes no tenen prescripció extintiva. Com diu Amnistia Internacional, "ningú no pot ser jutjat per investigar les violacions dels drets humans". Però a Espanya, 37 anys després de la desaparició del dictador, ha passat. Les lleis ho han permès. Hem oblidat els principis equitatius?. Es tan rígida la justícia com a administradora de la llei?. Servirà la sentència per conciliar les comunitats dels executors i els executats?. No s'hauran obert noves ferides en la societat espanyola?.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada