L’hivern de la llei, solstici de la llibertat

Paul Auster ha presentat a Barcelona el seu llibre Diari d'hivern. És un llibre d'experiències personals, el record d'una vida, un exercici d'honestedat -diuen- explicant què ha fet durant la seva vida fins arribar als 65, tant el bo com el dolent. Diem dolent a tot allò que rebutja la moral hipòcrita dels nostres dirigents socials i molts religiosos. Acabarà sent un llibre de denúncia. I el dia ha començat avui sentint parlar de l'imperi de la llei, la que no canvia; la que no volen adaptar a la realitat social, al desig d'un poble que vol veure desaparèixer tota confrontació violenta. La llei pot arribar a ser expressió de violència si no obre portes a la construcció d'una pau i d'un ampli règim de llibertats. Seria una llei injusta. L'estricta submissió a la llei pot generar desigualtats. El regulador és l'equitat: si la llei no permet que funcioni el regulador o que el poble la modifiqui, llavors cal concloure que la llei generarà injustícies, el seu descrèdit i la decepció social. Cal recordar, una vegada més, que el dret és una eina al servei del desenvolupament social, la recuperació de la delinqüència i la protecció de la democràcia. L’ús de la llei amb exageració acaba generant violència. És el que ha passat a València, diguin ara el que diguin. La societat valenciana s'ha trencat per l’ús de la llei en mans de polítics inexperts i caps policials reaccionaris. Ara veiem com riuen quan el poble els demana la dimissió. Que no els parlin als pares amb fills que han rebut garrotades de que la llei és la manifestació de l'Estat de Dret. Ara tots malfiem de la llei en mans de ‘transfranquistes’.