Tractats internacionals a revisió?

Sembla que s'hauran de revisar els tractats que limiten el naixement de nous estats dins de la Unió Europea. No es pot considerar subversiu, en una sana democràcia, que territoris fins ara membres d'una nació europea vulguin formar part d'Europa sense fronteres com fins ara però amb Estat propi. En ple 2012, cap codi penal pot integrar com a fet considerat delictiu que un poble, sentint-se nació, vulgui integrar-se a la Unió sense dependre d'un Estat ja integrat. De la mateixa manera que, pel Tractat d'Utrecht de 1713, Espanya va cedir Gibraltar, a perpetuïtat, a la Corona Britànica, el territori que coneixem com Catalunya Nord va ser cedit per Castella a França pel Tractat dels Pirineus de 1659, en pagament de deutes de guerra i sense consultar a les Corts de Barcelona. El 2 d'abril de 1700, el rei francès Lluís XIV va prohibir l'ús del català al nou territori francès i el rei de Castella no va fer res per a impedir-ho. Cap Govern espanyol no ha demanat el retorn del territori català ocupat per França. Ans al contrari, el 1714, les tropes castellanes aliades amb les franceses van prendre Barcelona a l'assalt i van considerar acabada i morta la nació catalana. "Finis Cataloniae", deien. Cap Govern espanyol s'ha preocupat per mantenir els costums tradicionals catalans al dit territori, i menys la llengua catalana. Però 300 anys després, Catalunya Nord desperta i demostra que el català i allò que és català és viu al territori oblidat per Espanya. Avui, a més, el territori de Perpinyà disposa de recepció del senyal televisiu català. És un territori deprimit, però Espanya no es guanya la simpatia del poble que també amb retallades sobreviu. La democràcia francesa continua essent millor considerada. No és el mateix a Gibraltar, on l'anglès i l'estatus de territori britànic d'ultramar rebutgen sistemàticament qualsevol intent d'unificació amb el Regne d'Espanya. Els ciutadans de Gibraltar, tot i que coneixen perfectament el castellà, prefereixen ser súbdits de la corona britànica abans que de l'espanyola. La Navy i la RAF són també arguments de pes per a estimar una millor defensa del territori britànic, abans imperial, el port d' aturada en el camí cap Àfrica. Espanya ja té els ports de Càdis i Algesires, més la base militar de Rota aviat servida per les forces navals dels Estats Units. A més tots formem part de la OTAN. Els canvis no són doncs necessaris ni en l'aspecte militar.