Canvis d’accent sense valors republicans

Fer canviar el vent va ser el crit de guerra del candidat a secretari general del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba. Es va manifestar contra el retrocés de 30 anys a què ens porta el Partit Popular. Tant ell com l'altra candidata, Carme Chacón, exministra de Defensa, no han parlat de respectar la sobirania de Catalunya ni del pacte fiscal i menys del concert econòmic. El concepte de la seva Espanya plural, ara, és la unitat dins de la diversitat. A més, parlava Carme Chacón de derrota d'ETA però, a banda d'un cessament de la violència, encara no hem vist que aquesta organització acordi la seva dissolució i tampoc ha lliurat o destruït l'armament que posseeix. Ni el poble de Euskal Herria accepta la politica de l'Estat central. Parla a la lleugera de derrota quan resulta que l'independentisme i un esperit de desobediència civil guanya més adeptes cada dia, posant en perill tot el procés de pacificació i de recuperació democràtica. Parlaven durant el congrés d'una Espanya innovadora, amb una nova economia. Però ni una paraula de com disminuir les desigualtats, com crear llocs de treball, com crear empreses i fer que les empreses creïn riquesa. No parlen, ni després del congrés, de la participació dels treballadors a les empreses, ni de la cogestió ni del cooperativisme. La senyora Chacón va proposar obertament igualar fiscalment les rendes del capital i les rendes del treball. Però no va pensar que el càstig proposat anava dirigit en realitat contra els petits estalviadors i els pensionistes que complementen reduïdes pensions amb rendes de dipòsits, hipoteques inverses o lloguers de pisos. Les grans fortunes tenen un règim fiscal diferent, els SOVI, o són a paradisos fiscals. Parlen d'anar contra el frau, de fer aflorar l'economia submergida calculada en uns 40.000 milions d'euros. Ho diuen ara. Un es pregunta per què no ho van fer quan governaven. Tenien majoria per a fer-ho. Finalment, diuen que l'Estat del Benestar es diu PSOE. A Catalunya no pensem el mateix. Però és que no han parlat de la justícia ni de la cultura ni de l'educació ni d'una política hospitalària ni de la despesa militar ni de la seguretat pública. No han parlat de refundació social. Va guanyar el candidat de l'experiència, que creu en un partit únic per a tots els socialistes, no en partits federats. La crisi política ha quedat oberta ara per l'esquerra. Queda molt lluny quan el PSOE, mort en Franco, encara es proclamava partidari d'una república federal.