Temples per a la llibertat

Alfred Bosch ha dit que no anirà a l'homenatge a Fraga que li volen retre al Congrés del Diputats aquest dimecres. És veritat que Fraga va ser un home de Franco i va col·laborar activament amb la dictadura. És veritat que Fraga va titllar de ‘Marsellesa de los borrachos’ la trobada a Munic de Gil-Robles i Llopis, trobada que es va completar amb sancions als polítics demòcrates que hi van anar. I no diguem l'actitud contrària que va tenir a la publicació de les Cartas del Pueblo Español, reclamant implantar una democràcia, en rèplica a les ‘cartas’ del periodista franquista Emilio Romero. No se'l pot felicitar. Més aviat, el silenci de la prudència, en lloc de l'ostentació dels populars, hauria estat millor. Però no podran amagar mai que el polític desaparegut és patrimoni de la política franquista, que com a franquista va crear la dretana Aliança Popular i després el conservador Partit Popular que va absorbir el fill d'en Gil-Robles, integrant-se al Partit Popular Europeu. Ara, aquest Partit Popular, amb el poder absolut guanyat a les urnes a les darreres eleccions, ha endegat la contrareforma i la regressió política i social.. Les Corts no són la casa de la democràcia ni un temple de la llibertat. Tacades per la dictadura i sotmeses ara a una política de gestió econòmica d’allò que ens deixen les potències europees, les Corts no són més que una reunió de notables, la majoria elegits a dit per anar a les llistes electorals de partit, on no sentim parlar més que als caps de llista, anomenats portaveus, que ens mostra la tele. Les Corts no són encara el temple de la llibertat ni la casa de la democràcia. Són una institució en evolució des de 1975, on els funcionaris institucionals fan una feina bàsica de suport documentari i de criteri que pot arribar a ser determinant. No veiem els aparells dels partits i la seva feina de suport als diputats electes. Son càrrecs no electes i desconeixem el criteri de treball dels equips de suport dels grups parlamentaris de les minories de l'oposició.