Reial silenci, reial ignorància

La coneguda escriptora barcelonina Pilar Eyre acaba de publicar el llibre La soledad de la Reina, editat per La Esfera de los Libros S.L. En aquest llibre, a la pàgina 18, trobo una menció a una trobada entre el general Armada i el rei Joan Carles, tan sols 17 dies abans de la temptativa de cop d'Estat del 23 F. Va ser precisament el dia que havia mort la mare de la Reina. A la nit, van estar sopant al restaurant Casa Irene, de la Vall d'Aran, i cap a les 3 de la matinada el Rei va acompanyar el general Armada al Parador de Viella. Pilar Eyre explica, citant altres fonts, que ningú no sap què es va parlar aquella nit del 6 de febrer de 1981. Però el 23 de febrer va començar una operació que, dirigida pel propi general Armada, va posar en perill la incipient democràcia que es volia implantar a Espanya, consolidant a canvi la monarquia. Tots recordem la frase "Viva el Rey" que va llançar el dirigent comunista Santiago Carrillo un cop alliberats tots els diputats i diputades ostatges dels colpistes. Impensable la reacció anys abans. En la mateixa pàgina 18 del seu llibre, Pilar Eyre diu que el general Armada va demanar permís al Rei per aclarir el contingut de la conversa del dia 6. Però el Rei li va negar. El secret es manté avui, com tants d'altres. Moltes coses no se sabran mai. Ni la història les recollirà. Però és molt sospitós que la setmana abans del 23 F, en els berenars i tertúlies de les esposes de comandaments al Casino Militar de Barcelona, ja es parlava de la necessitat d'un cop d'Estat. Si tanta gent ho sabia -també els militants de l'ultradreta-, un es pregunta com és possible que aquesta informació no arribés a la Casa Reial i no s'haguessin pres mesures dràstiques. Per damunt del general Armada i de qualsevol altre comandament militar, el Rei era i segueix sent el cap constitucional de les forces armades. El seu fidel ajudant, Sabino Fernández Campo sembla també n'era ignorant. Potser és que la ignorància es troba en el silenci!.