Fer de Catalunya un país de progrés
El mateix 23, ens en varem anar a dormir amb males notícies sobre el futur de l'economia espanyola. Els pronòstics són de decreixement i, per tant, els aturats poden arribar als sis milions. L'expresident Pujol va presentar, en un acte a l'Hotel Majèstic de Barcelona, el tercer volum de les seves memòries. Va començar dient que està molt al marge de la vida política, la qual cosa no ens la creiem, doncs el veiem intervenir constantment en actes públics o fent declaracions, i a més forma part de la direcció de CDC. A la pàgina 276, insisteix en dir que no ha estat mai independentista. En canvi, en el seu discurs “Residuals o independents” acaba reconeixent que ja no té arguments per a parar el sobiranisme. Ara, diu que la unitat espanyola té molt pes, una unitat de fa segles en el marc geogràfic de l'Europa occidental, que dóna molta estabilitat a la construcció política que és l'Estat. Per a Pujol, la situació geogràfica condiciona ara la independència de Catalunya. Almenys, reconeix (pàgina 309) que la sentència del Tribunal Constitucional del juny de 2010 va ser demolidora. Es considera, com molts altres catalans, radicalment ofès en la seva dignitat. Equipara dignitat amb respecte. Indirectament, reconeix el fracàs del que hem dut a terme durant els darrers 60 anys. També afirma que no trontolla el propòsit de fer de Catalunya un país de progrés i obert al món. Reconeix que ha trontollat el camí, que ens l'han barrat i que ens diuen que no tenim futur, però també que l'espai i la capacitat de recuperar la consistència, l'estabilitat i l'esperit d'iniciativa i la capacitat de resistir davant la destrucció ens transcendeixen en el temps. Hem de viure de l'esperança, del futur; no només del passat doncs, com deia en el discurs del 26 de novembre de 2010, "tenim país, hi ha gent, hi ha societat... Encara que hi hagi una certa pèrdua d'autoestima". Afegeix que les crisis també són de valors. "Estem sota pressió. Però ho superarem perquè no som un invent capriciós, ni un producte administratiu ni tampoc fruit d'una constitució, ni del que pugui determinar un tribunal constitucional ni fruit d'un pacte polític fugaç. Hi ha país amb majúscula". Al començament del llibre ja diu que el fa feliç que Catalunya vagi endavant (pàgina 9). Comparant aquest discurs amb la presentació d'Oriol Junqueras de la mateixa tarda del 23 de febrer al Cercle d'Economia, poca distància veig entre els plantejaments dels dos homes, excepte en l'independentisme de base d'en Junqueras si bé sempre estarà a punt per a administrar una situació de crisi com l'actual obrint nous camins, com deia. En el nou camí es poden trobar els dos homes. I molts més. Jo també hi seré mentre visqui. És un bon començament del nou camí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada