Paraules sense definir

He anat aquesta tarda a l'Ateneu Barcelonès, a escoltar les paraules de presentació del llibre d'assaig Sobre la violència de l'escriptora Hannah Arendt, que ha preparat Fina Birulés i edita Angle Editorial amb el patrocini de l'Institut Català Internacional per a la Pau. Els diccionaris defineixen la violència fent referència a la força, als actes de constrenyiment. Però Hannah Arendt sembla que es servia de les paraules sense definir-les, com a arguments per reforçar el que pensava. Entén l'existència de poder quan les persones actuen concertadament. Podem arribar a entendre la violència com una construcció cultural, lluny de ser irracional. Birulés explica que Hannah Arendt sabia ben bé que una mera condemna moral esborra tota diferència entre les diverses formes de violència. Però amb les condemnes morals no n'hi ha prou per aturar la violència i és inútil la no-violència o la resistència pacífica com està passant a Síria. I a casa nostra, la política s'ha convertit en un acte de gestió de l'economia pública. També la política és buida de conceptes. Les superpotències, velles i noves, es pengen sota el monstruós pes de la seva grandària i sembla, segons diu la senyora Arendt, que l'exemple només el pot donar un país petit o una minoria social.