El diàleg de la violència clandestina
Ens assabentem dels atemptats a les ambaixades d'Israel, de les massacres a Síria, dels atemptats a l’Iraq i Afganistan, de les guerres particulars a Nigèria, al Iemen, de la resistència al Sàhara, de nous enfrontaments a Líbia, de la violència de la delinqüència a Veneçuela i Brasil, de les morts violentes de dones... Continua la incorporació forçada de nens soldats a més de quinze països africans. A Rússia, ja parlen d'una tercera guerra mundial. Els britànics fan exhibició d'armament sofisticat davant l'Argentina. França competeix amb els Estats Units per la comercialització d'armament. El diàleg de la violència no accepta el diàleg de la raó. La televisió i les grans figures del pop son les millors armes de distracció massiva, com ho foren Glenn Miller, Elvis Presley, Marilyn Monroe i Marta Sánchez entre d'altres artistes, per a milers de soldats, creant una nova superstició. El diàleg es limita als títols de les cançons o al text que permet el Twitter i/o els sms amb el nou alfabet de la gent jove. S'ha de tenir distreta l'audiència i com més acrítica millor. La força del conservadorisme és el silenci educacional d’allò que no interessa i el tapar la mala gestió dels recursos públics amb discursos sobre la moralitat pública. Però la sida, les malalties que tornen com la tuberculosi i les noves malalties no classificades o la mort digna dels malalts terminals, sense patiments, semblen no formar part de la sensibilitat dels dirigents ni del paquet de mesures anticrisi. La manca de diàleg també es pot considerar violència clandestina.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada