Funcionaris que volen poder, hostilitat pel poble

Alicia Sánchez-Camacho, la presidenta del Partit Popular a Catalunya, s'ha presentat com a determinant per a la política catalana, el veritable pont entre la Generalitat i el Govern de Madrid; escombra en Duran Lleida i es declara l’oposició útil. Critica els que la critiquen i, amb un to impositiu, diu que s'han de suprimir les subvencions innecessàries: la primera a Òmnium Cultural. Amb CiU han acordat, segons escriu en clar castellà en un article a l'ABC que ha publicat al seu web -també en castellà amb un enllaç amb la del PP-, una llei de transparència de les entitats que rebin subvencions. Però no ha dit res de suprimir les subvencions a l'Institut Cervantes ni les medalles pensionades a militars. S'ha revelat com a "funcionària", i és veritat. En la seva història a Viquipèdia, consta que és nascuda el 1967 a Blanes i hi apareix com a llicenciada en Dret. No consta si va arribar a exercir l'advocacia però sí que va ser magistrada suplent, directora de l'Institut Nacional d’Higiene i Seguretat al Treball, a més de consellera laboral de l'ambaixada espanyola als Estats Units i més tard senadora en representació de la Generalitat. No consta que hi arribés per oposició. El seu geni, que varem veure per la televisió ahir a la nit, xulesc, desafiant i un pèl despectiu amb les posicions dels altres; contestant amb energia, replicant, interrompent els parlaments dels altres, creient-se en possessió de la veritat absoluta, tractant d'ignorants els contertulians... És propi d'actitud de superioritat defensada tossudament, perquè es considera en una posició de privilegi. La seva força política com a tercer partit més votat a Catalunya l'avala. Ella vol poder, vol governar. Ella sap molt bé que un parlament no és una col·lecció d'experts distingits però segueix una acció de lobby desenfrenat a la recerca del poder. Vol la destrucció immediata dels ajuts públics a les institucions culturals catalanes, amb la qual cosa toparà amb l'hostilitat d'un poble a qui, amb les seves cridòries públiques i menyspreus, demostra que detesta. Ahir a la nit no s'en va amagar gens de dir el que pensava, atacant frontalment els sobiranistes catalans. Va ser l'estrella de la nit a 8tv discutint-ho tot i amb tothom. Però no canviarà Catalunya, d'això pot estar-ne segura. Som un país lliure i plural. Però no ens agraden les imposicions, i menys que es vulguin arrabassar les nostres institucions, cultura i llengua. Que parli català no és més que un maquillatge del seu anticatalanisme. No enganya ningú.