Democràcia jove, formar als líders

L'educació i la sanitat públiques pateixen les conseqüències de les retallades de la despesa pública. Ja trobem ajuntaments que no poden pagar els salaris dels seus treballadors i policies locals que no cobren des de fa mesos. Es parla de cobraments possibles dels deutes municipals renunciant a una part de la factura pendent. Seran pagaments sense honor, aprofitant-se dels petits empresaris que necessiten els diners per aguantar amb la porta oberta i no endeutar-se més. El problema no se soluciona donant la culpa a la gestió anterior. La culpa és de tots. Va mancar la previsió per afrontar una crisi que es coneixia des de 2007. Han passat 5 anys parlant de solucions i hem anat a pitjor. Ha caigut el comunisme, cauen els sistemes corruptes; però no ha caigut la irracionalitat del capitalisme, la trampa del diner fàcil. El capitalisme segueix funcionant amb ciutadans sense diners, controlant el procés democràtic. I aquesta situació ens empaita en el moment més complicat al Regne d'Espanya, en el moment en que el poble dóna la majoria absoluta al partit conservador, que no para de prendre mesures recentralitzadores sense parar-se a pensar en la capacitat de pobles com el català per a obrir nous camins, per a sortir de la crisi. Podem concloure que som una democràcia jove, en construcció, la primera que veritablement podem tenir amb un àmbit de llibertats des del segle XV. Però aquesta democràcia presenta un dèficit de diàleg, tolerància i respecte molt considerable; de manca de transparència, també en els mateixos partits. Veiem a les notícies el que diuen els seus dirigents actuals, moltes vegades contradient els interessos dels treballadors a l'atur, sense plantejar una remodelació de la façana urbana i social, sense aclarir el contingut dels nous camins que ens cal emprendre. La irracionalitat és possible i el populisme també. Comencem per replantejar-nos les institucions, per fer uns partits oberts a la ciutadania que volen representar, coherents amb la democràcia que diuen defensar, amb reglaments de funcionament interior que facilitin l'accés dels adherits al debat i als càrrecs interns. Que afavoreixin la formació de líders de base i la preparació de nous dirigents polítics, exempts de conspiracions internes, amb criteris assemblearis en la presa decisions i en l’elecció dels càrrecs i candidats electorals. Seguir com actualment, amb un país precaritzat per la crisi, insegur, ens està fent retrocedir a temps d'incertesa, amb desconfiança en els partits que es perceben com organitzacions elitistes que viuen d'esquenes al poble, negant el sistema que diuen defensar. I que no ens diguin tots plegats que no poden fer altra cosa. Encara tenen l'oportunitat de fer institucions al servei del poble, escoltant el poble, i no excloure ningú.