Ambicions de lideratge i polítiques d’aliances

El catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques senyor Josep Fontana acaba de publicar un llibre sobre la història del món des de 1945 que titula Por el bien del Imperio. Diumenge passat el van entrevistar per ràdio. Ens ho explicava. Però el llibre s'ha de llegir. Comença apuntant el problema que ha definit la política mundial i la caiguda d'Europa. Com deia Joseph Gerson, de l’AFSC, l’OTAN es va transformar en una aliança global per a reforçar les ambicions imperials dels Estats Units. Sovint, s'ha volgut comparar l'imperi romà i els Estats Units amb la seva política d'aliançes i de guerres locals en les que han intervingut. Però els fracassos i caigudes són ben diferents. El senyor McNamara, que va ser secretari de Defensa dels Estats Units, deia que "el lideratge universal és una idea nord-americana des de 1945", després de la victòria militar sobre l'eix. "Aquest lideratge exigeix que no es permeti que qualsevol nació poderosa i violenta pugui organitzar la seva part del món d'acord amb una filosofia contrària a la nostra". La política fou la destrucció dels imperis. Va néixer la coexistència armada amb la Guerra Freda, militar i cultural, en un món dividit en blocs. Diu que es va produir una contrarevolució conservadora a les eleccions en les que Reagan, parlant de somnis heroics, va derrotar Carter, amb la sola participació electoral del 54,7 per cent del cens. Va ser el temps d'una il·lusió industrial. De la capacitat de producció, a la guerra de mercats i l'aparició de la gran fàbrica del món. I ara els mercats emergents dels BRICS. Però el gran triomf ha estat del capitalisme, malgrat la crisi de les hipoteques i la recessió. Els grans problemes segueixen vius: la sobreexplotació dels recursos, la degradació del mediambient que va denunciar Al Gore, la crisi alimentària, la sanitat limitada per l'ús cada cop més exclusiu dels rics, l'educació al servei d'una classe selecta... Els líders mundials, discutint de diners per aguantar la despesa pública, no aporten solucions per a ordenar equitativament les possibilitats reals del planeta en benefici d'una humanitat que ho espera. Arreglar els comptes bancaris no és la solució per als milions de nous pobres i desheretats. Són necessaris bancs, però d'aliments, de roba i d’igualtat d'oportunitats, de fraternitat i suport moral, de preparació per a nous camins empresarials i professionals, de recuperació dels jubilats i prejubilats amb experiència, d’intel·ligència i coneixements per a la formació dels nous líders de base amb esperit de servei a la societat. La tradició necessària.