Coses que entristeixen

M'entristeix el que està passant: tracten Martí Marcó de terrorista, quan era un jove catalanista pacífic, ple d'il·lusions, que va morir el 26 de gener de 1979 com a conseqüència d'un desgraciat episodi policial al carrer Diputaciò de Barcelona. Defensar les idees pot costar la vida, i és el que va passar aquell vespre: un avanç del que podria haver passar a molts si hagués triomfat el 23 F de 1981. També tenim que un ministre protegeix els seus funcionaris donant per bo el principi de veracitat sense necessitat de fer cap investigació i, d'altra banda, el tema arriba a la UE, denunciat com a violació per part de l'Estat espanyol, de mans d'eurodiputats invocant el dret de les minories reconegut al Tractat de Lisboa. Finalment, és decebedor per a un catalanista que la candidata a la secretaria general del Partit Socialista Obrer Espanyol, senyora Chacón, digui, amb molta alegria, que la segueix tot el Partit Socialista de Catalunya en el seu plantejament de veu unitària socialista, contrària al pacte fiscal i de totes totes a la sobirania de Catalunya; mentre el senyor Wert, nou ministre d'Educaciò, s'ha proposat imposar-nos el castellà com a llengua vehicular -diu- sigui com sigui. Per acabar, no sabem com interpretar que el senyor Gallardón es proposi traslladar matrimonis civils i divorcis a les notaries, a més de retocar la legislació sobre l'avortament. La primera mesura pot permetre a les notaries recuperar feina i ingressos per a evitar més acomiadaments de personal i la segona mesura ha animat les agències de viatges a fer propostes de caps de setmana a Londres, clínica inclosa. El tema és saber quan pensen traspassar el Registre Civil als Ajuntaments. Si pot ser, després de Carnaval. I l'IVA que no el toquin.