El camí sobiranista

Ara, el jovent nacionalista de Catalunya ha lliurat al senyor Oriol Pujol els acords per avançar cap la plena sobirania de Catalunya exigint el concert econòmic. Llegeixo al llibre de Patricia Gabancho que porta com títol L'autonomia que ens cal és la de Portugal que, després de la votació de l'Estatut l’any 2006 al Parlament de Catalunya, la diputada socialista Manuela de Madre (pàg.25), en discurs oficial, ja va dir que el text estatutari era excessiu. A més, el propi senyor Montilla, en el text sortit del Parlament encara va enviar 60 esmenes al PSOE. La senyora Gabancho ens recorda en el seu llibre que ara interpreten la Constitució que fa prevaler Espanya, la idea d'Espanya per sobre de tota la resta. No era aquesta la idea de la Constitució como a eina per a implantar un sistema democràtic, parlamentari, de llibertats i garant de la pluralitat nacional. Es parlava, fins i tot per part del mateix Rei, d’"España, nació de nacions". Ara, ni nacionalitats històriques: tornem a ser regió i províncies. Tot va començar fa molts anys, amb l'acceptació de l'evolució política amb els mateixos dirigents de la dictadura franquista, amb allò del ‘café per a tots’. Allò de que ningú vol ser menys que els altres, que ja va començar amb els primers Seats i Renaults acabats de sortir de fàbrica, i després amb els apartaments a les platges, les festes de les comunions, els crèdits barats i les bombolles empresarials. El problema és quan molts catalans, parlant castellà, català, japonès o magribí, no se senten espanyols i tenen sentiment de pertànyer a una pàtria diferent. I, com diu la Patricia Gabancho, no es pot legislar sobre els sentiments. Les formulacions de pensament únic sempre són destructives del cos social quan expressen l'obsessió pel domini sobre una nació ben diferent. El domini no és pot estendre a l'ànima del cos social. Malament que ens diguin terra entranyable, sabent com saben que Catalunya rebutja els actes de domini del pensament i de la pàtria col·lectiva dels catalans... Malament que ens ho diguin aquells que volen crear la ficció i la farsa d'una estima inexistent sota la promesa d'una autonomia remunerada, dirigida i controlada verticalment des de la ‘Gran Capital’. Finalment s'obren les portes polítiques perquè el nostre pensament vulgui fugir pel camí sobiranista, com el jovent. Quan abans, per a deixar de suportar aquestes humiliacions.