I Guindos va posar la guinda

Ens despertem avui amb més gent sense feina: 9.000 llocs de treball destruïts cada dia, i de sobte ens assabentem de que al Parlament Europeu molts diputats han votat a favor del pacte fiscal que els del PP no li volen reconèixer a Catalunya. Brussel·les prepara ja un pla de recuperació de Portugal, el nostre veí. Quedem nosaltres llegint Don Quixot, a la cerca de la fórmula màgica. Mentrestant, l'exdirectiu de Lehman Brothers a Espanya, ara ministre d'Economia, ha tirat endavant un pla de sanejament econòmic/financer per a Espanya amb l'objectiu de reduir encara més el nombre d'entitats bancàries i fer que el crèdit privat torni a fluir, segons diu. El que diuen els entesos és que, com a primera conseqüència, hi haurà uns 50.000 treballadors més sense feina, jubilacions, depressions i algun que altre suïcidi. Volen fer baixar encara més els preus del pisos però no ataquen la bombolla política. Els càrrecs polítics no s'ajusten a les altíssimes remuneracions que reben i no son capaços de renunciar a una part en solidaritat amb els aturats sense ingressos. En Fabián Estapé ha marxat sense dir-nos la seva i el trobarem a faltar. Però ara tenim l'Antoni Castells que ja no calla. La regressió política i el conservadorisme instal·lats a tots els càrrecs públics de dretes i d'esquerres, sense excepció, són un fet. I la senyora Sánchez-Camacho ha tornat molt contenta del seu recent passeig per Madrid, abans que el president Mas. Però, a preguntes de periodistes, no ha aclarit quan ens pagaran el deute de l'Estat central amb Catalunya. S'ha referit varies vegades a la responsabilitat i a la serietat del senyor Rajoy i a la submissió a la legalitat, sense aclarir res, i divaga que divagaràs que, segons ella, ha fet molt per Catalunya. Almenys es veu que ha intentat ficar-se ben al mig de la foto, com la nena de les trenes a l'escola.