Equitat i dignitat públiques

Acaben de fer pública la primera condemna del magistrat Garzón, per un delicte de prevaricació en ocasió d'unes escoltes que s'han considerat il·legals. No ens ho imaginàvem tan fort i dur. Ell es va explicar d’una manera que no ha convençut als magistrats de la seva innocència. I, malgrat el que va exposar el fiscal en defensa de la absolució del magistrat, la sentència dictada amb unanimitat del tribunal ha estat contundent: 11 anys d'exclusió de la carrera judicial. L'expulsió de la carrera judicial del jutge ara condemnat és un fet. És equitativa la sentència?. Pot entendre's dels fets analitzats en judici públic, com fa el Tribunal Suprem, l’existència d'un fet infractor de la llei amb conseqüències tant greus? Els dubtes sobre si va ultrapassar el dret de defensa dels imputats i detinguts hi són i hi seran sempre. Ningú no veu clar el perquè ha de caure Garzón. S'han lligat els judicis tan seguits amb especulacions sobre dèficits de la justícia espanyola. Però és que ahir va acabar un altre judici contra el mateix magistrat en el que s'ha parlat de desaparicions de persones, de tortures, d'assassinats, de foses clandestines, de les reclamacions i denúncies tramitats pel mateix magistrat Garzón per a recuperar la dignitat de les persones i investigar la veritat dels crims del franquisme. El silenci de molts en el poder acompanya la imatge del magistrat declarant com a acusat, desvestit de la toga, símbol de la seva dignitat. Les queixes i protestes tan sols vindran d'un sector de la societat i de l'opinió pública. A nivell internacional, serà considerat tot el que ha passat, encara que ara l'absolguin d'aquest segon judici, com un factor més de desprestigi del actual Regne d'Espanya. La vida política espanyola hi perd. La credibilitat social del règim actual ja és sota mínims un mes després d'arribar al poder el Partit Popular. Ara, ja no poden donar la culpa al Govern anterior de la recessió, l'augment de l'atur, les retallades públiques i la contrareforma. Ara s'ha de canviar tot perquè res no hagi passat. Però, des de quan?.