El mar és blau, el cel també és blau

Com deia Francesc Pujols, "l'ètica és un valor que cal posar per sobre del coneixement i que significa respecte a l'existent, precisament a tot ésser viu i, en especial, a tot ésser humà, portador d'una consciència, d'una responsabilitat i d'un projecte personal intransferible i fonamentalment respectable, sigui quin sigui el seu sexe, raça, nacionalitat o creença. D'aquesta ètica se’n segueix el respecte a la pròpia dignitat i a la dignitat de tots". I ara que es torna a parlar de la socialdemocràcia, recordem com Ignasi Llorente (A la recerca del benestar, Angle Editorial, Barcelona 2012. Pàgina 165) que l'esquerra no ha de buscar el centre polític, ha de buscar el seu propi centre. No es tracta de tenir una socialdemocràcia centrista sinó centrada en sí mateixa i amb la confiança suficient en un model que ha estat molt positiu durant les darreres dècades i que només ha entrat en risc per culpa d'una crisi provocada, precisament, pels qui neguen la validesa del model keynesià. Caldrà llegir ara a Paul Krugman.