Quan els partits canvien de substància

L'exministre Joan Majó ha defensat, durant el recent congrés del PSC, que aquest partit ha d'adaptar el seu programa i llenguatge a les classes mitjanes, tot dient que ha canviat la composició de les classes socials. I això, ho diu quan brillants professionals no troben feina i si la troben és amb sous de 800 euros mensuals. No sé què entén aquest exministre com a classes mitjanes, però una socialdemocràcia per al segle XXI no pot defensar a Catalunya una societat de classes ni sous de 800 euros mensuals o menys, quan resulta que a Andorra el salari mínim supera els 900 euros. La renda per càpita dels catalans va al darrera. Potser que es preguntin si fan partit o una marca comercial, si del partit tan sols conserven el nom i han perdut les idees. Cal preguntar-los on queda la classe obrera, doncs s'equivoquen els que creuen que les ideologies de dretes o d'esquerres tendeixen a difuminar-se camí del centre, com si les classes mitjanes fossin el centre; o que pensen que sols els partits grans són els que aspiren a governar. Tot partit aspira a governar, sigui petit o gran, i el que no poden banalitzar són els valors de la democràcia ni convertir-la en un programa de teleescombraria, doncs, com diu en Quim Torra, hem de ser capaços de generar espai, un entorn comú que generi confiança, un projecte social i compartir-lo: ens cal construir un Estat. No podem parlar de desigualtats si, de veritat, volem la democràcia. Hem de parlar del desenvolupament integral de la persona humana, de la desaparició de la societat de classes, de la creació d'una societat on tots siguem iguals sense cap mena de distincions. Fomentant les desigualtats i les discriminacions, posant en dubte les capacitats polítiques dels partits petits, intentant consolidar el bipartidisme, posem en perill la democràcia: treballem per als enemics de la democràcia.